EL DARRER OS POLAR
Ara viatgem en el temps i ens imaginen que som a l’any 2050 i per motius de la contaminació i de l’efecte invernacle, s’han fusos els casquets polars i això ha provocat que algunes espècies d’animals hagin desaparegut del nostre planeta.
L’Os Polar juntament amb les foques, bel.lenes i altres animals del Pol Nord han estat els primers afectats per la catàstrofe.
Avui vos contaré la història de l’últim Os Polar:
Quan va començar el desgel se’n va haver d’anar a un altre lloc perquè allà ja no podia viure, va començar el seu camí ajudat per els icebergs que anava trobant al seu pas i que li servien per descansar desprès de
passar molt de temps nedant. Quan mes al sud es feia, els icebergs sa convertien en trossos de gel i a mesura que anava avançant, nedar li costava mes perquè no hi estava acostumat, fins que va començar a trobar
illots al mig del Mar Atlàntic.
El primer lloc on se va turar a descansar varen ser les Illes Açores, va seguir nedant fins arribar a Cap Verd, aquí ja estava molt desil•lusionat perquè no trobava cap company seu i perquè estava molt cansat de nedar i
nedar, gairebé ja li havia sortit cua de peix. Les sever cames del darrera començaven a modificarse, els seus peus eren com a pales que li servien per nedar mes ràpid. Se estava produint la adaptació al medi.
Durant el temps que va estar descansant a aquesta illa, va conèixer un dofí, el dofí va proposar a l’Os de seguir nedant fins arribar a l’Antàrtida i li va oferir la seva ajuda perquè ell si que era un gran nedador i així ho varen fer.
Junts començaren un camí molt llarg i dur, fins arribar al Pol Sud.
El seu amic, el dofí, el va deixar molt aprop de les Illes Òrcades Australs perquè a ell no li agradaven les aigües tan fredes. Va ser en aquestes illes, entre el Mar d’Scocia i el Mar de Weddell, on se va trobar amb foques, pingüins, morses, lleons marins, tots ells es varen estranyar de veure un os amb les potes i els peus convertits gairebé en una cua de peix. Li preguntaren quina espècie era, ja que no havien vist mai un
animal con ell. I l’os se pregunta, Soc jo l’únic Os Polar que queda a damunt la Terra?
El mensatge d’aquesta història es que, les persones podem evitar catàstrofes con aquesta, que tinguin consecuencies tant dolentes per els animals i també per les persones.
Ara viatgem en el temps i ens imaginen que som a l’any 2050 i per motius de la contaminació i de l’efecte invernacle, s’han fusos els casquets polars i això ha provocat que algunes espècies d’animals hagin desaparegut del nostre planeta.
L’Os Polar juntament amb les foques, bel.lenes i altres animals del Pol Nord han estat els primers afectats per la catàstrofe.
Avui vos contaré la història de l’últim Os Polar:
Quan va començar el desgel se’n va haver d’anar a un altre lloc perquè allà ja no podia viure, va començar el seu camí ajudat per els icebergs que anava trobant al seu pas i que li servien per descansar desprès de
passar molt de temps nedant. Quan mes al sud es feia, els icebergs sa convertien en trossos de gel i a mesura que anava avançant, nedar li costava mes perquè no hi estava acostumat, fins que va començar a trobar
illots al mig del Mar Atlàntic.
El primer lloc on se va turar a descansar varen ser les Illes Açores, va seguir nedant fins arribar a Cap Verd, aquí ja estava molt desil•lusionat perquè no trobava cap company seu i perquè estava molt cansat de nedar i
nedar, gairebé ja li havia sortit cua de peix. Les sever cames del darrera començaven a modificarse, els seus peus eren com a pales que li servien per nedar mes ràpid. Se estava produint la adaptació al medi.
Durant el temps que va estar descansant a aquesta illa, va conèixer un dofí, el dofí va proposar a l’Os de seguir nedant fins arribar a l’Antàrtida i li va oferir la seva ajuda perquè ell si que era un gran nedador i així ho varen fer.
Junts començaren un camí molt llarg i dur, fins arribar al Pol Sud.
El seu amic, el dofí, el va deixar molt aprop de les Illes Òrcades Australs perquè a ell no li agradaven les aigües tan fredes. Va ser en aquestes illes, entre el Mar d’Scocia i el Mar de Weddell, on se va trobar amb foques, pingüins, morses, lleons marins, tots ells es varen estranyar de veure un os amb les potes i els peus convertits gairebé en una cua de peix. Li preguntaren quina espècie era, ja que no havien vist mai un
animal con ell. I l’os se pregunta, Soc jo l’únic Os Polar que queda a damunt la Terra?
El mensatge d’aquesta història es que, les persones podem evitar catàstrofes con aquesta, que tinguin consecuencies tant dolentes per els animals i també per les persones.
