martes, 10 de junio de 2008
Literatura clásica adaptada a los niños
Estos son algunos de los libros de historias y leyendas clásicas de nuestra biblioteca de castellano.
Novelas como "Don Quijote de la Mancha" o "el Lazarillo de Tormes" , o "Viaje al centro de la Tierra " o historias de personajes legendarios como"El Cid" o "Ivanhoe" u otras novelas más recientes como "Colmillo Blanco".... todas ellas muy bien ilustradas y fáciles de leer.
lunes, 9 de junio de 2008
Un projecto,un cuento
http://es.youtube.com/watch?v=gWAZgfoV4GU
Durant aquests curs hem celebrat al nostre col.legi "l'Any Internacional dels Pols.Un equip de científics de la nostra illa,l'equip de l'I.M.E.D.E.A. ens ha convidat a seguir des de l'escola el seu viatge fins l'Antàrtida. Una vegada allà , al vaixell "Hepèrides" han quedat durant vint dies recollint dades sobre la temperatura,la salinitat,la pressió de l'aigua,...per analitzar i estudiar la dinàmica de les corrents oceàniques.
Nosaltres durant aquests temps també hem realitzat un projecte d'investigació relacionat amb els pols :Com influeix el nostre ecosistema als Pols? Què passarà quan el gel es fongui. Fruit d'aquesta investigació ha sorgit el conte de'n Jordi. Jordi imagina un mon com el que prediuen les notícies que nosaltres hem llegit els darrs mesos als diaris . Els ossos polars estan en perill d'extinció . El seu hábitat ha cambiat i un Os inicia el viatge a la recerca d'un nou hàbita parescut al que ha desaparegut. Durant el temps que dura el viatge , el seu cos comença a canviar , a adaptar-se al nou medi que està visquen ,es a dir a l'aigua, fins que arriba al pol sud. El seu cos s'ha tranformat.
Durant aquests curs hem celebrat al nostre col.legi "l'Any Internacional dels Pols.Un equip de científics de la nostra illa,l'equip de l'I.M.E.D.E.A. ens ha convidat a seguir des de l'escola el seu viatge fins l'Antàrtida. Una vegada allà , al vaixell "Hepèrides" han quedat durant vint dies recollint dades sobre la temperatura,la salinitat,la pressió de l'aigua,...per analitzar i estudiar la dinàmica de les corrents oceàniques.
Nosaltres durant aquests temps també hem realitzat un projecte d'investigació relacionat amb els pols :Com influeix el nostre ecosistema als Pols? Què passarà quan el gel es fongui. Fruit d'aquesta investigació ha sorgit el conte de'n Jordi. Jordi imagina un mon com el que prediuen les notícies que nosaltres hem llegit els darrs mesos als diaris . Els ossos polars estan en perill d'extinció . El seu hábitat ha cambiat i un Os inicia el viatge a la recerca d'un nou hàbita parescut al que ha desaparegut. Durant el temps que dura el viatge , el seu cos comença a canviar , a adaptar-se al nou medi que està visquen ,es a dir a l'aigua, fins que arriba al pol sud. El seu cos s'ha tranformat.
domingo, 8 de junio de 2008
El darrer Os Polar (Jordi )
EL DARRER OS POLAR
Ara viatgem en el temps i ens imaginen que som a l’any 2050 i per motius de la contaminació i de l’efecte invernacle, s’han fusos els casquets polars i això ha provocat que algunes espècies d’animals hagin desaparegut del nostre planeta.
L’Os Polar juntament amb les foques, bel.lenes i altres animals del Pol Nord han estat els primers afectats per la catàstrofe.
Avui vos contaré la història de l’últim Os Polar:
Quan va començar el desgel se’n va haver d’anar a un altre lloc perquè allà ja no podia viure, va començar el seu camí ajudat per els icebergs que anava trobant al seu pas i que li servien per descansar desprès de
passar molt de temps nedant. Quan mes al sud es feia, els icebergs sa convertien en trossos de gel i a mesura que anava avançant, nedar li costava mes perquè no hi estava acostumat, fins que va començar a trobar
illots al mig del Mar Atlàntic.
El primer lloc on se va turar a descansar varen ser les Illes Açores, va seguir nedant fins arribar a Cap Verd, aquí ja estava molt desil•lusionat perquè no trobava cap company seu i perquè estava molt cansat de nedar i
nedar, gairebé ja li havia sortit cua de peix. Les sever cames del darrera començaven a modificarse, els seus peus eren com a pales que li servien per nedar mes ràpid. Se estava produint la adaptació al medi.
Durant el temps que va estar descansant a aquesta illa, va conèixer un dofí, el dofí va proposar a l’Os de seguir nedant fins arribar a l’Antàrtida i li va oferir la seva ajuda perquè ell si que era un gran nedador i així ho varen fer.
Junts començaren un camí molt llarg i dur, fins arribar al Pol Sud.
El seu amic, el dofí, el va deixar molt aprop de les Illes Òrcades Australs perquè a ell no li agradaven les aigües tan fredes. Va ser en aquestes illes, entre el Mar d’Scocia i el Mar de Weddell, on se va trobar amb foques, pingüins, morses, lleons marins, tots ells es varen estranyar de veure un os amb les potes i els peus convertits gairebé en una cua de peix. Li preguntaren quina espècie era, ja que no havien vist mai un
animal con ell. I l’os se pregunta, Soc jo l’únic Os Polar que queda a damunt la Terra?
El mensatge d’aquesta història es que, les persones podem evitar catàstrofes con aquesta, que tinguin consecuencies tant dolentes per els animals i també per les persones.
Ara viatgem en el temps i ens imaginen que som a l’any 2050 i per motius de la contaminació i de l’efecte invernacle, s’han fusos els casquets polars i això ha provocat que algunes espècies d’animals hagin desaparegut del nostre planeta.
L’Os Polar juntament amb les foques, bel.lenes i altres animals del Pol Nord han estat els primers afectats per la catàstrofe.
Avui vos contaré la història de l’últim Os Polar:
Quan va començar el desgel se’n va haver d’anar a un altre lloc perquè allà ja no podia viure, va començar el seu camí ajudat per els icebergs que anava trobant al seu pas i que li servien per descansar desprès de
passar molt de temps nedant. Quan mes al sud es feia, els icebergs sa convertien en trossos de gel i a mesura que anava avançant, nedar li costava mes perquè no hi estava acostumat, fins que va començar a trobar
illots al mig del Mar Atlàntic.
El primer lloc on se va turar a descansar varen ser les Illes Açores, va seguir nedant fins arribar a Cap Verd, aquí ja estava molt desil•lusionat perquè no trobava cap company seu i perquè estava molt cansat de nedar i
nedar, gairebé ja li havia sortit cua de peix. Les sever cames del darrera començaven a modificarse, els seus peus eren com a pales que li servien per nedar mes ràpid. Se estava produint la adaptació al medi.
Durant el temps que va estar descansant a aquesta illa, va conèixer un dofí, el dofí va proposar a l’Os de seguir nedant fins arribar a l’Antàrtida i li va oferir la seva ajuda perquè ell si que era un gran nedador i així ho varen fer.
Junts començaren un camí molt llarg i dur, fins arribar al Pol Sud.
El seu amic, el dofí, el va deixar molt aprop de les Illes Òrcades Australs perquè a ell no li agradaven les aigües tan fredes. Va ser en aquestes illes, entre el Mar d’Scocia i el Mar de Weddell, on se va trobar amb foques, pingüins, morses, lleons marins, tots ells es varen estranyar de veure un os amb les potes i els peus convertits gairebé en una cua de peix. Li preguntaren quina espècie era, ja que no havien vist mai un
animal con ell. I l’os se pregunta, Soc jo l’únic Os Polar que queda a damunt la Terra?
El mensatge d’aquesta història es que, les persones podem evitar catàstrofes con aquesta, que tinguin consecuencies tant dolentes per els animals i també per les persones.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)