Literatura clásica adaptada a los niños

Estos son algunos de los libros de historias y leyendas clásicas de nuestra biblioteca de castellano.
Novelas como "Don Quijote de la Mancha" o "el Lazarillo de Tormes" , o "Viaje al centro de la Tierra " o historias de personajes legendarios como"El Cid" o "Ivanhoe" u otras novelas más recientes como "Colmillo Blanco".... todas ellas muy bien ilustradas y fáciles de leer.

Osos polares

Un projecto,un cuento

http://es.youtube.com/watch?v=gWAZgfoV4GU



Durant aquests curs hem celebrat al nostre col.legi "l'Any Internacional dels Pols.Un equip de científics de la nostra illa,l'equip de l'I.M.E.D.E.A. ens ha convidat a seguir des de l'escola el seu viatge fins l'Antàrtida. Una vegada allà , al vaixell "Hepèrides" han quedat durant vint dies recollint dades sobre la temperatura,la salinitat,la pressió de l'aigua,...per analitzar i estudiar la dinàmica de les corrents oceàniques.
Nosaltres durant aquests temps també hem realitzat un projecte d'investigació relacionat amb els pols :Com influeix el nostre ecosistema als Pols? Què passarà quan el gel es fongui. Fruit d'aquesta investigació ha sorgit el conte de'n Jordi. Jordi imagina un mon com el que prediuen les notícies que nosaltres hem llegit els darrs mesos als diaris . Els ossos polars estan en perill d'extinció . El seu hábitat ha cambiat i un Os inicia el viatge a la recerca d'un nou hàbita parescut al que ha desaparegut. Durant el temps que dura el viatge , el seu cos comença a canviar , a adaptar-se al nou medi que està visquen ,es a dir a l'aigua, fins que arriba al pol sud. El seu cos s'ha tranformat.

El darrer Os Polar (Jordi )

EL DARRER OS POLAR

Ara viatgem en el temps i ens imaginen que som a l’any 2050 i per motius de la contaminació i de l’efecte invernacle, s’han fusos els casquets polars i això ha provocat que algunes espècies d’animals hagin desaparegut del nostre planeta.
L’Os Polar juntament amb les foques, bel.lenes i altres animals del Pol Nord han estat els primers afectats per la catàstrofe.
Avui vos contaré la història de l’últim Os Polar:
Quan va començar el desgel se’n va haver d’anar a un altre lloc perquè allà ja no podia viure, va començar el seu camí ajudat per els icebergs que anava trobant al seu pas i que li servien per descansar desprès de
passar molt de temps nedant. Quan mes al sud es feia, els icebergs sa convertien en trossos de gel i a mesura que anava avançant, nedar li costava mes perquè no hi estava acostumat, fins que va començar a trobar
illots al mig del Mar Atlàntic.
El primer lloc on se va turar a descansar varen ser les Illes Açores, va seguir nedant fins arribar a Cap Verd, aquí ja estava molt desil•lusionat perquè no trobava cap company seu i perquè estava molt cansat de nedar i
nedar, gairebé ja li havia sortit cua de peix. Les sever cames del darrera començaven a modificarse, els seus peus eren com a pales que li servien per nedar mes ràpid. Se estava produint la adaptació al medi.


Durant el temps que va estar descansant a aquesta illa, va conèixer un dofí, el dofí va proposar a l’Os de seguir nedant fins arribar a l’Antàrtida i li va oferir la seva ajuda perquè ell si que era un gran nedador i així ho varen fer.
Junts començaren un camí molt llarg i dur, fins arribar al Pol Sud.
El seu amic, el dofí, el va deixar molt aprop de les Illes Òrcades Australs perquè a ell no li agradaven les aigües tan fredes. Va ser en aquestes illes, entre el Mar d’Scocia i el Mar de Weddell, on se va trobar amb foques, pingüins, morses, lleons marins, tots ells es varen estranyar de veure un os amb les potes i els peus convertits gairebé en una cua de peix. Li preguntaren quina espècie era, ja que no havien vist mai un
animal con ell. I l’os se pregunta, Soc jo l’únic Os Polar que queda a damunt la Terra?

El mensatge d’aquesta història es que, les persones podem evitar catàstrofes con aquesta, que tinguin consecuencies tant dolentes per els animals i també per les persones.

REVOLUCIÓ (Biel)

REVOLUCIÓ

-!Tiet¡, ¡tiet! ,abans d’ anar a dormir, ens contes una historia de les teves?
-¡Val! ¡Una curta!.
“Era un dia amb molta pluja, boira, trons i llamps.
Quasi no es veia el mar, però es sent una veu que crida,:“¡bon viatge!.,
Vaig mirar cap a on venia la veu i era la meva mare. Em vaig posar trist perquè el meu poble necessitava un bon home com jo.
Però per dedins en vaig animar per que sabia que anés on anés seria un lloc millor que el meu poble,.Menys mal que el nostre trajecte va ser curt per que sinó ens haguéssim mort tots de fam.
Quant varem arribar, feia fred però era suportable .Varem seguir tots units muntant un campament a la vorera del mar per poder estar devora els aliments. Però allà ens teníem de guanyar la vida ,no com en l’ altre país . Varem començar a fer feina ajudant a la gent que ho necessitava.
Així i fent feina a les obres varem aconseguir doblers i estalviar per poder aconseguir una casa i desprès fer les feines que fèiem al nostre país.
Varem aconseguir un pis de 30 m. Ja sé que era petit però era l’ únic que era al nostre abast.
Nosaltres varem seguir fent feines i menjàvem els fruits que trobàvem pel camp però a jo no em feia molta gràcia perquè a mi m’agradava aconseguir el menjar fent feina però no tenia mes remei que menjar com els altres. Jo a l’estiu feia retrats i pintava els camps de Mallorca i la Serra de Tramuntana i quan varem veure la preciositats de dibuixos que feia, un home em va dir que dibuixava bé i que seguís endavant amb el dibuix.
El nostre pis que era un baix ,es va transformar en una tenda de manualitats:jo pintava ,el meu amic feia manualitats amb ferro i el meu altre amic feia preciositats amb fusta. A mi m’agradava fer collage o retrats de persones.
Però nosaltres quan varem tenir dobles no els gastàvem com feria tot el món,nosaltres els estalviàvem per ajudar a la gent del nostre país, així que seguíem vivint igual,només amb mes doblers estalviats.”

-Un segon tiet que he d’anar al bany i no em vull perdre el final de la historia tan interessant.

-¡ Fes via.!

-Bé , ja podem seguir amb la historia.


-“ Però ara va canviar una cosa . Ara ja no menjàvem dels fruits dels arbres, ara ja anàvem a comprar i ja em sentia orgullós de no robar fruits.
El meu amic el de la fusta feia animalets de fusta que a tots els nins li agradaven, el de ferro feia mini escultures i jo dibuixava escuts,perquè als nins els agradàvem molt els escuts del Mallorca, Barça i Madrid.

Jo feia feina dia i de nit dibuixant el quadros i pintant fins que vaig agafar un avió amb els doblers per dur-los al nostre poble. L’escultor i el ferrer es varen quedar fent manualitats per aconseguir més doblers.

Quan vaig arribar la meva mare es va emocionar perquè no m’havia vist feia molt de temps.

Després em vaig posar mans a l’ obra per anar a comprar el material per fer cases per la gent més necessitada,per fer carreteres i dur aliments.

Els meus amics també varen venir a Mallorca a cercar roba per les persones i també a cercar fruits que no hi havia allà.

Quan varem tornar al poble varem començar a fer les cases. les carreteres....Ara el poble no es tan pobre però encara no es ric.

Jo em vaig venir a Mallorca però els meu dos company es varen quedar al poble .
Ara ja tenim una casa més gran i un local per poder seguir fent el que més ens agrada .Ara ja hem salvat el poble i ja podem tenir un poquet de luxe per nosaltres.
Jo ja estic satisfet perquè hem salvat el pobla i tothom esta bé, Nosaltres ja estem pensant amb salvar un altre poble.

-¡Vengui ara a dormir!, no vos diré quin poble vaig salvar després d’aquest poble tan preciós que estem ara .......................