sábado, 31 de mayo de 2008

REVOLUCIÓ (Biel)



REVOLUCIÓ

-!Tiet¡, ¡tiet! ,abans d’ anar a dormir, ens contes una historia de les teves?
-¡Val! ¡Una curta!.
“Era un dia amb molta pluja, boira, trons i llamps.
Quasi no es veia el mar, però es sent una veu que crida,:“¡bon viatge!.,
Vaig mirar cap a on venia la veu i era la meva mare. Em vaig posar trist perquè el meu poble necessitava un bon home com jo.
Però per dedins en vaig animar per que sabia que anés on anés seria un lloc millor que el meu poble,.Menys mal que el nostre trajecte va ser curt per que sinó ens haguéssim mort tots de fam.
Quant varem arribar, feia fred però era suportable .Varem seguir tots units muntant un campament a la vorera del mar per poder estar devora els aliments. Però allà ens teníem de guanyar la vida ,no com en l’ altre país . Varem començar a fer feina ajudant a la gent que ho necessitava.
Així i fent feina a les obres varem aconseguir doblers i estalviar per poder aconseguir una casa i desprès fer les feines que fèiem al nostre país.
Varem aconseguir un pis de 30 m. Ja sé que era petit però era l’ únic que era al nostre abast.
Nosaltres varem seguir fent feines i menjàvem els fruits que trobàvem pel camp però a jo no em feia molta gràcia perquè a mi m’agradava aconseguir el menjar fent feina però no tenia mes remei que menjar com els altres. Jo a l’estiu feia retrats i pintava els camps de Mallorca i la Serra de Tramuntana i quan varem veure la preciositats de dibuixos que feia, un home em va dir que dibuixava bé i que seguís endavant amb el dibuix.
El nostre pis que era un baix ,es va transformar en una tenda de manualitats:jo pintava ,el meu amic feia manualitats amb ferro i el meu altre amic feia preciositats amb fusta. A mi m’agradava fer collage o retrats de persones.
Però nosaltres quan varem tenir dobles no els gastàvem com feria tot el món,nosaltres els estalviàvem per ajudar a la gent del nostre país, així que seguíem vivint igual,només amb mes doblers estalviats.”

-Un segon tiet que he d’anar al bany i no em vull perdre el final de la historia tan interessant.

-¡ Fes via.!

-Bé , ja podem seguir amb la historia.


-“ Però ara va canviar una cosa . Ara ja no menjàvem dels fruits dels arbres, ara ja anàvem a comprar i ja em sentia orgullós de no robar fruits.
El meu amic el de la fusta feia animalets de fusta que a tots els nins li agradaven, el de ferro feia mini escultures i jo dibuixava escuts,perquè als nins els agradàvem molt els escuts del Mallorca, Barça i Madrid.

Jo feia feina dia i de nit dibuixant el quadros i pintant fins que vaig agafar un avió amb els doblers per dur-los al nostre poble. L’escultor i el ferrer es varen quedar fent manualitats per aconseguir més doblers.

Quan vaig arribar la meva mare es va emocionar perquè no m’havia vist feia molt de temps.

Després em vaig posar mans a l’ obra per anar a comprar el material per fer cases per la gent més necessitada,per fer carreteres i dur aliments.

Els meus amics també varen venir a Mallorca a cercar roba per les persones i també a cercar fruits que no hi havia allà.

Quan varem tornar al poble varem començar a fer les cases. les carreteres....Ara el poble no es tan pobre però encara no es ric.

Jo em vaig venir a Mallorca però els meu dos company es varen quedar al poble .
Ara ja tenim una casa més gran i un local per poder seguir fent el que més ens agrada .Ara ja hem salvat el poble i ja podem tenir un poquet de luxe per nosaltres.
Jo ja estic satisfet perquè hem salvat el pobla i tothom esta bé, Nosaltres ja estem pensant amb salvar un altre poble.

-¡Vengui ara a dormir!, no vos diré quin poble vaig salvar després d’aquest poble tan preciós que estem ara .......................

No hay comentarios: